Maià de Montcal és un petit municipi de la comarca de la Garrotxa dins de la província de Girona. El seu terme municipal limita amb les comarques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany.
El seu terreny accidentat queda travessat d’oest a est pel riu Fluvià, amb les rieres de Maià i del Segueró que baixen respectivament de la Serra del Montcal i de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
Els alzinars conformen la majoria del seu paisatge, barrejant-se amb roures i aurons. A les zones pròximes del Fluvià hi trobem vegetació de ribera amb extenses plantacions de pollancres.
El nucli principal de Maià de Montcal es va assentar a les planes que queden abrigades pel Montcal (545m) i la Tribana (455m) a l’oest, pel Mont (1124m) i el Puig del Far (978m) al nord i pel Turó de Ca n’Alzina (362m), el Puig de Santa Magdalena (331m) i el Puig de Sant Benet (303m) a l’est.
El patrimoni arquitectònic és molt ric. En podem destacar l’església de Sant Vicenç del segle X, el santuari de Santa Magdalena de Maià del segle XII o l’ermita dels sants Prim i Felicià del segle XVIII a l’interior del qual hi ha un pou d’aigua miraculosa segons la llegenda popular.
En el límit sud del terme municipal, a la riba esquerra del Fluvià, hi trobem el nucli de Dosquers. Fou un municipi independent fins el 1969, any en que passa pertànyer a Maià de Montcal. En destaca la seva església de Sant Martí de Dosquers i el Castell de Dosquers, esmentats ja en un document del 1245.
La seva economia principal ha estat sempre l’agricultura de secà amb cereals i oliveres. També hi ha hagut sempre ramaderia porcina i bovina. També cal destacar una empresa avícola de Dosquers que és un dels principals productors d’ous de les comarques gironines.
Tradicionalment el sector industrial sempre havia estat lligat a l’explotació dels abundants jaciments de guix alabastrí que afloren al llarg de tot el terme. Així doncs al territori hi trobem moltes antigues explotacions de guix a cel obert, així com guixeres on es coïa el mineral. Actualment la indústria s’ha diversificat en diversos sectors.
El sector serveis també ha agafat un pes important a Maià. Tant pel que fa a la restauració, com per la proliferació d’allotjaments rurals o pel càmping existent.
Al cementiri municipal s’hi troba enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1927 – Barcelona, 2000) que va passar llargues temporades al poble.