Història de Maià de Montcal

Maià de Montcal és un petit municipi de la comarca de la Garrotxa dins de la província de Girona. El seu terme municipal limita amb les comarques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany.

El seu terreny accidentat queda travessat d’oest a est pel riu Fluvià, amb les rieres de Maià i del Segueró que baixen respectivament de la Serra del Montcal i de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.

Esglèsia de Maià de Montcal
Esgésia de Maià Montcal
Vista general Maià de Montcal
El poble de Maià de Montcal amb la Mare de Déu del Mont

Els alzinars conformen la majoria del seu paisatge, barrejant-se amb roures i aurons. A les zones pròximes del Fluvià hi trobem vegetació de ribera amb extenses plantacions de pollancres.

El nucli principal de Maià de Montcal es va assentar a les planes que queden abrigades pel Montcal (545m) i la Tribana (455m) a l’oest, pel Mont (1124m) i el Puig del Far (978m) al nord i pel Turó de Ca n’Alzina (362m), el Puig de Santa Magdalena (331m) i el Puig de Sant Benet (303m) a l’est.

El patrimoni arquitectònic és molt ric. En podem destacar l’església de Sant Vicenç del segle X, el santuari de Santa Magdalena de Maià del segle XII o l’ermita dels sants Prim i Felicià del segle XVIII a l’interior del qual hi ha un pou d’aigua miraculosa segons la llegenda popular.

En el límit sud del terme municipal, a la riba esquerra del Fluvià, hi trobem el nucli de Dosquers. Fou un municipi independent fins el 1969, any en que passa pertànyer a Maià de Montcal. En destaca la seva església de Sant Martí de Dosquers i el Castell de Dosquers, esmentats ja en un document del 1245.

Núcli de Dosquers
Núcli de Dosquers

La seva economia principal ha estat sempre l’agricultura de secà amb cereals i oliveres. També hi ha hagut sempre ramaderia porcina i bovina. També cal destacar una empresa avícola de Dosquers que és un dels principals productors d’ous de les comarques gironines.

Tradicionalment el sector industrial sempre havia estat lligat a l’explotació dels abundants jaciments de guix alabastrí que afloren al llarg de tot el terme. Així doncs al territori hi trobem moltes antigues explotacions de guix a cel obert, així com guixeres on es coïa el mineral. Actualment la indústria s’ha diversificat en diversos sectors.

Antiga f'abrica de guix
Antiga fàbrica de guix
Foto Ernest Lluch
Ernest Lluch Martín

El sector serveis també ha agafat un pes important a Maià. Tant pel que fa a la restauració, com per la proliferació d’allotjaments rurals o pel càmping existent.

Al cementiri municipal s’hi troba enterrat el polític i economista Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1927 – Barcelona, 2000) que va passar llargues temporades al poble.